dijous, 10 de desembre del 2015

Ageing Societies

Adjunto les respostes grupals del treball del text Ageing Societies, col·lectiu amb Núria Ros, Andrea Mañas i Sofia Rovira.


-       Introducción:

¿Qué es el “ageing society”?

Esta idea hace referencia a un grupo de personas que forman parte de la Sociedad, se trata de un grupo heterogéneo. Durante el siglo XX se produjeron  cambios demográficos muy relevantes: se dobló la esperanza de vida al nacer, y además disminuyó  fuertemente la fecundidad, con todo ello, incrementó el número de personas mayores de sesenta años. Este envejecimiento de la población mundial, durante el pasado siglo, sucedió esencialmente en países desarrollados con base en una esperanza de vida altamente diferencial. Con ello ha surgido este concepto que en español se define como “gente mayor.

¿Estáis de acuerdo con la afirmación “today educational solution rarely address the interests and specific needs of older people”?

Estamos de acuerdo con esta afirmación, está comprobado que muchos ancianos quieren aprender pero no pueden. Aunque lo deseen no se les presenta ni oferta ni oportunidades. Tendrían que adaptarse más las herramientas educativas a las necesidades de las persones mayores. Las herramientas educativas son difíciles de utilizar para ellos por eso, deberían adaptarlas. Tendría que existir, por lo tanto, más medios que posibilitaran el aprendizaje de los ancianos.

Haz un pequeño análisis de la proporción entre aprendizaje formal y no-formal o informal en primera persona.

Hoy en día los más jóvenes utilizamos con más frecuencia los aprendizajes no formales que los formales, ya que estamos constantemente adquiriendo nueva información gracias a las tecnologías. También utilizamos los aprendizajes formales gracias a la escuela pero incluso dentro de esta aprendemos con métodos no formales. 

Nuestro modo de adquirir conocimiento se diferencia de la forma de aprender de nuestros familiares más mayores, dado que todos los conocimientos que éstos poseen los han aprendido gracias a un aprendizaje formal y tradicional. Aunque en la actualidad, podemos apreciar que hay muchos métodos de aprendizaje no formal que están destinados al aprendizaje o a la práctica de nuestros ancianos. Como por ejemplo Medisafe, que es una aplicación gratuita que todos los ancianos pueden tener en su Smartphone, la cual les avisa de a qué hora se deben tomar la medicación y que medicación se deben tomar.


 Learning needs of old people:

¿Qué aspectos favorecen y cuáles perjudican el aprendizaje de las personas mayores?

Por un lado, encontramos que los aspectos que dificultan el aprendizaje de persones mayores están básicamente centrados en el envejecimiento de las capacidades cognitivas, es decir, facultades como la memoria, el razonamiento y la velocidad para procesar la información quedan alteradas, y por ello, se hace más difícil aprender a medida que vamos creciendo. Nuestras habilidades cognitivas, van perdiendo facultad.

Por otro lado, podemos ver que estas habilidades no desaparecen pero el aprendizaje toma más tiempo cuando somos ancianos. Los aspectos que favorecen el aprendizaje de persones mayores se centran en su larga experiencia, y en el conocimiento de sí mismos, que les facilita saber para qué están o no capacitado.

Encuentra información en el texto que apoye la afirmación siguiente: "las personas mayores no son un grupo homogéneo en cuanto al aprendizaje"

“In addition, it is important to note that ageing people should not be considered as a homogeneous group. There are different phases requiring different learning, such as age close to formal retirement; autonomous age as pensioner; age with increasing handicaps; and dependent pensioners’ age (Binstock et al, 2006). The needs and motivation for learning are affected by health, background, social network, activities, and other personal aspects of the individuals as well as by the surrounding environment and society.”

Podemos ver que el texto afirma que las persones mayores no deben ser considerados como una comunidad homogénea, debido a que su manera de aprender es muy diversa por varios motivos. Existe en estas etapas diversas, que requieren de aprendizaje diferente: la edad de cercanía a la jubilación, edad autónoma como pensionista, el aumento de la edad, y edad pensionista dependientes.

¿Estás de acuerdo con la afirmación "it is importante to educate older people about the usefulness and existence of tools, services and learning opportunities that could improve their independence and quality of life"? Cite un ejemplo de nuestro entorno o que hubieran encontrado en la red.

Estamos de acuerdo ya que con la edad adulta avanzada, entrando a la vejez, es importante, como se dice en el texto, trabajar las capacidades cognitivas, como la memoria, el razonamiento y procesamiento de información, entre muchas otras.

A pesar de ver esta obviedad, cuando uno es mayor puede no visualizar tan clara la respuesta, es por eso que muchas veces pueden preferir no participar en el trabajo cognitivo. Con lo consiguiente que es de vital importancia la motivación, una motivación que les llevará a acceder a los tipos de aprendizaje comentados. Esta motivación será muy variada (Intrínseca, externa o combinada), teniendo en cuenta que el colectivo de gente mayor no es un grupo homogéneo, por lo tanto puede haber varios tipos de motivación.  Con a el resultado final de llevarlos al aprendizaje deseado y necesario, sobre la utilidad y la existencia de herramientas, oportunidades y servicios que les podrían mejorar su calidad de vida, tanto como su independencia, son las principales motivaciones de la gente mayor.

¿ Qué quiere decir “ICT is a topic for learning as well as a means for learning”?

Mediante las tecnologías se aprende, pero puede ser un medio para llegar a otros tipos de aprendizaje. Podemos diferenciar el aprendizaje del uso de programes y aplicaciones, como el Word, el WhatsApp, etc. Pero tenemos que tener en cuenta la variante de aprender mediante la tecnología, ver tutoriales, blogs, etc. Todos esos tipos de contenidos, que se pueden leer en un libro o revista, o que en la actualidad también se pueden visualizar y adquirir mediante la tecnología.

-       Learning with ICT in old age

Según los autores, de que forma las TIC pueden facilitar el acceso de la gente mayor a aprendizaje?

Las TIC proporcionan nuevos modelos de participación y
la interacción de los miembros de las comunidades de aprendizaje formales o informales. 

Estas herramientas permiten a las personas con poca movilidad aprender desde sus casas. Las TIC permite reconocer a las personas mayores, haciendo que estas forman parte de la sociedad, socializándose mediante herramientas digitales  (Web 2.0 o aplicaciones de informática social). Teniendo en cuenta las necesidades específicas de muchas personas mayores, las TIC pueden ayudar a compensar discapacidades en oír, ver, o las habilidades motoras, y de esta manera mejorar el mayor acceso de la población a la información y el aprendizaje.

Como bien sabemos, cada uno de nosotros tiene un ritmo y estilo de aprendizaje, y en muchos casos en las personas mayores, es más evidente. Por eso las TIC pueden jugar un papel muy importante a la hora de aprender, pues proporcionan un método que se adapta al tiempo de aprendizaje de cada individuo.

Analiza el uso del ordenador o de otros dispositivos electrónicos por parte de personas de 65 – 74 años de tu entorno. Con que finalidad los utilizan ¿ Que dificultades se encuentran?

Hace nueve años sólo el 18% de los europeos entre 65 y 74 años de edad, había utilizado un ordenador. Además sólo el 13 % de este grupo de personas había recorrido a Internet en último año.

Una gran parte (90%), hace uso del ordenador en su casa, a pesar de que siempre es conveniente, en los centros locales, que las personas mayores dispongan de ordenadores. Las principales finalidades, de los usuarios que hacen uso de las TIC, son la búsqueda de sus propios intereses, comunicación, ocio y entretenimiento, entre otros.

A pesar de esto destacamos que, las dificultades más constantes, son el uso, ya que les cuesta tomar la habilidad como habitual. De cierto modo, la brecha aumentara en tanto que los jóvenes utilizarán de una manera más didáctica y flexible los ordenadores, en comparación a los más mayores.

Por que creen los autores que les redes sociales juegan un papel clave en el desarrollo de la competencia digital/habilidades TIC?

Los autores creen que las redes sociales tienen una gran importancia en el aprendizaje con las TIC, pues tenemos que tener en cuenta que las habilidades que se adquieren en estos tiempos se tienen que trabajar continuamente, mediante la práctica y la experimentación. Así pues, las redes sociales permiten esta práctica constante e individual de cada uno.

diumenge, 6 de desembre del 2015

Síntesi del Tema 3

Com al final de cada tema toca començar a desenvolupar la síntesi. Una síntesi marcada per diversos fets que han alterat el contingut de l’assignatura, que l’han fet potser més amena, i per mi, més pròxima que els anteriors. Sense més preàmbul, doncs entro a analitzar aquests contingut com rebut en els últims dies, posant primer els punts sobres els diferents fets que han fet que la matèria sigues més dinàmica.

Per tant, en primer lloc voldria destacar un dels canvis que més han influenciat a la classe en el moment de visualitzar les classes; el canvi de professor. I és que en aquestes darreres sessions hem acomiadat en Mario, en el bon sentit de la paraula, per donar pas a la Sílvia. La Sílvia, una professora jove, amb recursos suficients per apropar-se a l’alumne, ha estat l’encarregada de donar-nos les lliçons pertinents al tema tres. Per això celebrem aquest canvi de professor que es va produir, no per desacord amb l’anterior, sinó per l’aire fresc que ha aportat amb una metodologia directa, sincera i variada. Variada? Sí, ja que s’han introduït recursos inèdits a l’assignatura. Quan parlo d’aquestes novetats, em refereixo als cicles de conferències en els que hem estat convocats i convocades com alumnes d’Ens. i App. a la Societat Digital. Aquestes ponències, que menciono específicament en el bloc, han donat un caire molt més rigorós i professional al que estudiàvem. D’aquesta manera hem pogut veure que el que estudiem no és ficció, sinó que s’estan duent a terme projectes, idees, i grans construccions, amb tots els conceptes relacionats amb les TiC i les noves tecnologies. Per anar tancant la trilogia, el tercer aspecte que ens ha fet encarrilar aquest final d’assignatura amb motivació i força, ha estat la introducció al treball final de recerca. Un treball que se’ns n’havia parlat molt per sobre, però que un cop ha estat exposat i explicat hem pogut dibuixar una oportunitat per esdevenir com a pedagogs i pedagogues en algun àmbit. Que havíem d’aplicar, no només l’après a Digital, sinó que tot el que portàvem carregant des del primer dia de Pedagogia. I aquest fet, crec que ens ha reenganxat a tots un altre cop a la carrera, que ens ha motivat de nou a seguir amb els estudis amb força.

Perfectament podria deixar aquí la síntesi, ja que generalment he explicat el que ha sobresortit d’aquestes darreres classes, però em deixaria una part molt important de tots els continguts i conceptes. Un extens treball textual, que potser no és el més gustós de fer, però que darrere d’ell molt sovint i trobem els vertaders aprenentatges. És per aquesta principal raó que, dedicaré quatre línies a descriure el text de Begoña Gros Salvat i Siemens, i després entendreu perquè he començat el paràgraf d’aquesta manera. Anem doncs amb el text de la Sra. Begoña Gros, que és el que més em va agradar. Aquest article, ens va permetre desxifrar com aprendre a través de les tecnologies, o si recíprocament, aquestes tecnologies ens afectaven en el moment del nostre aprenentatge. Cal mencionar, que el treball que vam fer del text va ser per mitjà d’unes qüestions elaborades per la Sílvia i posades en comú amb la resta de l’aula. Dit això, què en vam, i vaig, poder extreure de tot plegat? Doncs vaig poder constatar, amb la resta del grup, que l’aprenentatge per vies digitals ja és una realitat. Que expressament, o no, hem anat deixant entrar a casa nostre les tecnologies i que ara ja no en sortiran, ja que les necessitem. Per exemple, abans per resoldre problemes acadèmics o estudiantils recorríem als pares, a les enciclopèdies, etc. Ara ens és molt fàcil accedir a la Wikipédia quan hi ha alguna data, xifra o concepte que desconeixem, i encara ens és més fàcil treballar a partir d’aquest element per mitjà de plataformes com Patata Brava, El Rincón Del Vago, etc. Que serà el més ètic i políticament correcte? En podríem discutir una bona estona, però el que si que s’evidencia és que l’accés a aquest tipus de fonts s’ha fet constant i assidu, i ja no serà descendent, ans el contrari anirà ascendent cada cop més a mesura que es vagi actualitzant. A més a més, hem de vigilar a no criminalitzar aquests tipus d’accés a l’aprenentatge, perquè si ve és cert que n’hi ha de polèmiques, també n’hi de molt legals i magnífiques, com en podrien ser múltiples blocs de història, per posar un exemple, o canals de You Tube, plataformes d’aprenentatge cooperatiu, entre de tants altres. Per tant, i ja a nivell conclusiu del text, aquest món gegant que fa ja uns anys que batallem per anar controlant, ha creat uns portals de coneixement importants, i que ja és qüestió de cada usuari l’ús que en fa de cada un d’ells. I és per aquest motiu, abans de tancar el bloc dels textos, que hi he volgut fer una petita menció, perquè no deixen de ser textos per llegir a l’aula i respondre, però ens fan reflexionar. Llegir documents d’aquest tipus ens fa pensar sobre els diferents passos del temps, i com la tecnologia influeix en ells. Després la resposta de cada ú ja serà diferent, però aprendrem a veure com s’ha anat dibuixant tot l’escenari virtual i digital que s’ha anat conformant.

Exemple de PLE estándard
Continuant amb les activitats de classe, m’agradaria posar èmfasi en la elaboració del PLE. Un PLE (Personal Learning Environment), no deixa de ser un esquema de com s’autogestionen les tecnologies, i el conjunt d’aplicacions que surten d’elles. És per això que cadascú es crea el seu PLE, el seu pla d’aprenentatge dels seus entorns i el classifica segons vol. De manera general i gràfica, es divideixen en uns diferents espais, i cada un d’ells se li assigna un rang diferent. Per exemple, explicant el que vaig fer en el meu cas, jo vaig dividir-lo en quatre apartats: gaudeixo, creo, comparteix i busco. D’aquesta manera vaig crear una infografia on es podia veure detalladament quin eren els meus espais digitals. I per què? Doncs perquè de mi, d’una foto del meu rostre, en sortien aquests quatre apartats i a cada una d’elles hi havia la informació pertinent de cada categoria. A la categoria “Busco”, per aclarir-ho correctament, s’hi podria entendre que utilitzava navegadors com el Google, Mozilla i Chrome, que utilitzava la plataforma Moodle per la universitat, entre d’altres idees. Personalment penso que activitats com aquestes són les que necessita l’assignatura, que ens fan descobrir, pensar i crear. Descobrir noves aplicacions i noves tècniques, com el Piktochart i la infografia, pensar en les noves habilitats que estem desenvolupant, i per últim crear, barrejar la novetat amb el coneixement i sorprendre’t del resultat final. Pot ser que després te n’adonis que realment si que canvies de maneres  de realitzar les coses, que estàs participant i registrat a molts racons digitals, i el més important, que t’impregnes de tecnologies innovadores que et desenvolupen habilitats realment inèdites. Habilitats com el joc, el judici, l’apropiació, la visualització, etc. (Infografia col·locada en entrades inferiors del bloc)

I enllaçant amb aquestes habilitats, com el judici, la negociació, la visualització, entre moltes altres arribem a un altre racó que vam tractar a classe: tot el que comportava a nivell competencial la “competència digital”. Una competència que , a nivell comunicatiu i informatiu, a canviat molt en els darrers anys. El motiu és molt simple i entenedor, tracta del passat i del present. Només cal incidir en que abans els creadors de missatges eren ben pocs, uns missatges que eren repartits per un gran nombre de consumidors que els rebien. Doncs aquest fet ha canviat radicalment, ja que s’ha passat de ser uns pocs creadors, a tothom qui vulgui. Amb l’explosió de les noves tecnologies avui en dia tothom pot ser creador de missatge i difusor d’informació, mentre comparteix a Facebook o Twitter, escriu en un bloc, o critica una pel·lícula, tot va allà mateix, a la gran xarxa digital, on milions d’usuaris ho rebran per crear de nou nova informació. I amb la visualització de l’audiovisual “The new media literacies” és el que vam descobrir, que el domini d’aquestes tècniques esdevindrien el tipus de treballador del futur. Ja que, seguint amb la idea, el control dels medis, mitjans, canals, vies i xarxes produeixen aquelles habilitats i competències que parlàvem al principi: la negociació, el judici per saber escollir la bona informació, el joc, la visualització, la multitasking o multi funció, entre d’altres tantes virtuts electròniques i digitals.



Narcís Parés, professor i tecnòleg de la UPF
I ja per tancar aquesta breu síntesi, comentar que això no és tot. En aquest contingut i falten experiències, com les paraules de Maniega i Parés, o alguna referència al text de Siemens. Els primers, els he obviat perquè ja tenen una entrada personalitzada de cada un d’ells al bloc, i tampoc volia fer-ho repetitiu. En el cas dels segon, el text de Siemens, he preferit decantar-me per el comentari del text de Begoña Gros Salvat, però tot i això també es pot veure un breu comentari pujat fa unes setmanes al bloc. Excusant aquests fets, enllesteixo la síntesi de manera formal i alegre ja que aquest tema ha estat dels més interessants de l’assignatura. Hem abordat temes mai tractes, a més a més de fer-ho d’una manera molt i molt ben mesurada.

PLE de Oriol Roger :D

En aquesta ocasió adjunto el meu PLE. Aquesta imatge, infografia, gràfic, etc. És un document que s'utilitza per definir els programes i aplicacions digitals que utilitza cada un. Aquest document se sol dividir en diversos espais per facilitar l'entendre de cada PLE. En el meu cas, he dividit la infografia en quatre sectors; Invento, Gaudeixo, Busco i Comparteixo. I a cada un dels diferents apartats hi he posat el contingut digital que més si adequava.



dimecres, 2 de desembre del 2015

Valoracions sobre Maniega i Parés

David Maniega, director tecnològic d'ICALIA:

Contingut: El contingut va ser interessant, ja que molts cops eren conceptes que tot just estaven sortint del “forn tecnològic” i era interessant aprendre-ho. Cal tenir en compte també la quantitat d’anglicismes que utilitzava, moltes paraules com Mobile Apps., Big Data, Learning Analytics, Quantified Self, Gamification, etc. Que a vegades resultava confusa la comprensió de tot el contingut que ens volia traslladar.

Metodologia: La metodologia d’en David va ser molt correcte, molt professional. Hi havia moments que pensava que realment comprava les idees que em venia, ja que només amb la manera que ho explicava ja et convencia. Molt dinàmic, variant els tons de veu, la mobilitat i control de l’espai, l’atenció dels oients, etc.

Duració: Pel que a mi em va semblar es va fer un pèl llarg, en la mesura que hagués estat bé poder-li haver fet alguna pregunta.

Espai / Recursos: La Sala de Graus és un bon espai per fer aquest tipus de conferències però considero que comença a quedar petita, a nivell de localitats i de recursos que ofereix. Tot i això és un espai òptim per fer aquest tipus de sessions.




Narcís Parés, professor tecnològic de la UPF:

Contingut: El contingut teòric va ser molt curt, que això sempre s’agraeix perquè es fa més lleuger. I després ja va passar als projectes, que cada un tenia els seus punts interessants. Molt ben acompanyat de imatges, de vídeos, etc.

Metodologia: Va utilitzar uns mètodes de comunicació adequats, ja que tot s’entenia perfectament, però ens va faltar que fes participar a l’alumnat que l’estava escoltant.

Duració: En comparació de la conferència de David Maniega es va ajustar més al que nosaltres demanem sovint. Ell va poder explicar tot el que volgués, i nosaltres preguntar dubtes.

Espai / Recursos: Trobem que potser hauria pogut portar alguna part o algun dels seus projectes, d’aquesta manera ho hauríem comprès d’una millor manera.