Síntesi del Tema 3

Com al final de cada tema toca començar a desenvolupar la síntesi. Una síntesi marcada per diversos fets que han alterat el contingut de l’assignatura, que l’han fet potser més amena, i per mi, més pròxima que els anteriors. Sense més preàmbul, doncs entro a analitzar aquests contingut com rebut en els últims dies, posant primer els punts sobres els diferents fets que han fet que la matèria sigues més dinàmica.

Per tant, en primer lloc voldria destacar un dels canvis que més han influenciat a la classe en el moment de visualitzar les classes; el canvi de professor. I és que en aquestes darreres sessions hem acomiadat en Mario, en el bon sentit de la paraula, per donar pas a la Sílvia. La Sílvia, una professora jove, amb recursos suficients per apropar-se a l’alumne, ha estat l’encarregada de donar-nos les lliçons pertinents al tema tres. Per això celebrem aquest canvi de professor que es va produir, no per desacord amb l’anterior, sinó per l’aire fresc que ha aportat amb una metodologia directa, sincera i variada. Variada? Sí, ja que s’han introduït recursos inèdits a l’assignatura. Quan parlo d’aquestes novetats, em refereixo als cicles de conferències en els que hem estat convocats i convocades com alumnes d’Ens. i App. a la Societat Digital. Aquestes ponències, que menciono específicament en el bloc, han donat un caire molt més rigorós i professional al que estudiàvem. D’aquesta manera hem pogut veure que el que estudiem no és ficció, sinó que s’estan duent a terme projectes, idees, i grans construccions, amb tots els conceptes relacionats amb les TiC i les noves tecnologies. Per anar tancant la trilogia, el tercer aspecte que ens ha fet encarrilar aquest final d’assignatura amb motivació i força, ha estat la introducció al treball final de recerca. Un treball que se’ns n’havia parlat molt per sobre, però que un cop ha estat exposat i explicat hem pogut dibuixar una oportunitat per esdevenir com a pedagogs i pedagogues en algun àmbit. Que havíem d’aplicar, no només l’après a Digital, sinó que tot el que portàvem carregant des del primer dia de Pedagogia. I aquest fet, crec que ens ha reenganxat a tots un altre cop a la carrera, que ens ha motivat de nou a seguir amb els estudis amb força.

Perfectament podria deixar aquí la síntesi, ja que generalment he explicat el que ha sobresortit d’aquestes darreres classes, però em deixaria una part molt important de tots els continguts i conceptes. Un extens treball textual, que potser no és el més gustós de fer, però que darrere d’ell molt sovint i trobem els vertaders aprenentatges. És per aquesta principal raó que, dedicaré quatre línies a descriure el text de Begoña Gros Salvat i Siemens, i després entendreu perquè he començat el paràgraf d’aquesta manera. Anem doncs amb el text de la Sra. Begoña Gros, que és el que més em va agradar. Aquest article, ens va permetre desxifrar com aprendre a través de les tecnologies, o si recíprocament, aquestes tecnologies ens afectaven en el moment del nostre aprenentatge. Cal mencionar, que el treball que vam fer del text va ser per mitjà d’unes qüestions elaborades per la Sílvia i posades en comú amb la resta de l’aula. Dit això, què en vam, i vaig, poder extreure de tot plegat? Doncs vaig poder constatar, amb la resta del grup, que l’aprenentatge per vies digitals ja és una realitat. Que expressament, o no, hem anat deixant entrar a casa nostre les tecnologies i que ara ja no en sortiran, ja que les necessitem. Per exemple, abans per resoldre problemes acadèmics o estudiantils recorríem als pares, a les enciclopèdies, etc. Ara ens és molt fàcil accedir a la Wikipédia quan hi ha alguna data, xifra o concepte que desconeixem, i encara ens és més fàcil treballar a partir d’aquest element per mitjà de plataformes com Patata Brava, El Rincón Del Vago, etc. Que serà el més ètic i políticament correcte? En podríem discutir una bona estona, però el que si que s’evidencia és que l’accés a aquest tipus de fonts s’ha fet constant i assidu, i ja no serà descendent, ans el contrari anirà ascendent cada cop més a mesura que es vagi actualitzant. A més a més, hem de vigilar a no criminalitzar aquests tipus d’accés a l’aprenentatge, perquè si ve és cert que n’hi ha de polèmiques, també n’hi de molt legals i magnífiques, com en podrien ser múltiples blocs de història, per posar un exemple, o canals de You Tube, plataformes d’aprenentatge cooperatiu, entre de tants altres. Per tant, i ja a nivell conclusiu del text, aquest món gegant que fa ja uns anys que batallem per anar controlant, ha creat uns portals de coneixement importants, i que ja és qüestió de cada usuari l’ús que en fa de cada un d’ells. I és per aquest motiu, abans de tancar el bloc dels textos, que hi he volgut fer una petita menció, perquè no deixen de ser textos per llegir a l’aula i respondre, però ens fan reflexionar. Llegir documents d’aquest tipus ens fa pensar sobre els diferents passos del temps, i com la tecnologia influeix en ells. Després la resposta de cada ú ja serà diferent, però aprendrem a veure com s’ha anat dibuixant tot l’escenari virtual i digital que s’ha anat conformant.

Exemple de PLE estándard

Continuant amb les activitats de classe, m’agradaria posar èmfasi en la elaboració del PLE. Un PLE (Personal Learning Environment), no deixa de ser un esquema de com s’autogestionen les tecnologies, i el conjunt d’aplicacions que surten d’elles. És per això que cadascú es crea el seu PLE, el seu pla d’aprenentatge dels seus entorns i el classifica segons vol. De manera general i gràfica, es divideixen en uns diferents espais, i cada un d’ells se li assigna un rang diferent. Per exemple, explicant el que vaig fer en el meu cas, jo vaig dividir-lo en quatre apartats: gaudeixo, creo, comparteix i busco. D’aquesta manera vaig crear una infografia on es podia veure detalladament quin eren els meus espais digitals. I per què? Doncs perquè de mi, d’una foto del meu rostre, en sortien aquests quatre apartats i a cada una d’elles hi havia la informació pertinent de cada categoria. A la categoria “Busco”, per aclarir-ho correctament, s’hi podria entendre que utilitzava navegadors com el Google, Mozilla i Chrome, que utilitzava la plataforma Moodle per la universitat, entre d’altres idees. Personalment penso que activitats com aquestes són les que necessita l’assignatura, que ens fan descobrir, pensar i crear. Descobrir noves aplicacions i noves tècniques, com el Piktochart i la infografia, pensar en les noves habilitats que estem desenvolupant, i per últim crear, barrejar la novetat amb el coneixement i sorprendre’t del resultat final. Pot ser que després te n’adonis que realment si que canvies de maneres  de realitzar les coses, que estàs participant i registrat a molts racons digitals, i el més important, que t’impregnes de tecnologies innovadores que et desenvolupen habilitats realment inèdites. Habilitats com el joc, el judici, l’apropiació, la visualització, etc. (Infografia col·locada en entrades inferiors del bloc)

I enllaçant amb aquestes habilitats, com el judici, la negociació, la visualització, entre moltes altres arribem a un altre racó que vam tractar a classe: tot el que comportava a nivell competencial la “competència digital”. Una competència que , a nivell comunicatiu i informatiu, a canviat molt en els darrers anys. El motiu és molt simple i entenedor, tracta del passat i del present. Només cal incidir en que abans els creadors de missatges eren ben pocs, uns missatges que eren repartits per un gran nombre de consumidors que els rebien. Doncs aquest fet ha canviat radicalment, ja que s’ha passat de ser uns pocs creadors, a tothom qui vulgui. Amb l’explosió de les noves tecnologies avui en dia tothom pot ser creador de missatge i difusor d’informació, mentre comparteix a Facebook o Twitter, escriu en un bloc, o critica una pel·lícula, tot va allà mateix, a la gran xarxa digital, on milions d’usuaris ho rebran per crear de nou nova informació. I amb la visualització de l’audiovisual “The new media literacies” és el que vam descobrir, que el domini d’aquestes tècniques esdevindrien el tipus de treballador del futur. Ja que, seguint amb la idea, el control dels medis, mitjans, canals, vies i xarxes produeixen aquelles habilitats i competències que parlàvem al principi: la negociació, el judici per saber escollir la bona informació, el joc, la visualització, la multitasking o multi funció, entre d’altres tantes virtuts electròniques i digitals.

Narcís Parés, professor i tecnòleg de la UPF

I ja per tancar aquesta breu síntesi, comentar que això no és tot. En aquest contingut i falten experiències, com les paraules de Maniega i Parés, o alguna referència al text de Siemens. Els primers, els he obviat perquè ja tenen una entrada personalitzada de cada un d’ells al bloc, i tampoc volia fer-ho repetitiu. En el cas dels segon, el text de Siemens, he preferit decantar-me per el comentari del text de Begoña Gros Salvat, però tot i això també es pot veure un breu comentari pujat fa unes setmanes al bloc. Excusant aquests fets, enllesteixo la síntesi de manera formal i alegre ja que aquest tema ha estat dels més interessants de l’assignatura. Hem abordat temes mai tractes, a més a més de fer-ho d’una manera molt i molt ben mesurada.