La tecnologia
implica tot el cos sencer? Narcís Parés és un tecnòleg que creu que la
tecnologia ja no es tracta de fer servir un sol dit per utilitzar-la, sinó que
tot l’organisme ha d’interaccionar amb ella. I que aquesta mateixa tecnologia,
entesa amb aquesta ideologia interactiva, pot ser aprofitada d’una molt bona
manera, pedagògicament parlant. I aquesta primera, i clara, idea inicial és el
que ens va voler ensenyar amb tota la quantitat de projectes que va mostrar.
Unes noves tècniques, modernes i enginyoses, que podem aplicar en tres àmbits
generals; el del joc (entesa com el “play”
anglès), el aprendre (“learning”), i
el de les necessitats especials.
Explicada la
teoria, el professor Narcís Parés va començar a explicar-nos tot el ventall de
projectes que portava preparat per mostrar-nos. Dintre d’ells en destaco els
següents:
·
El primer treball mostrat va ser MEDIATE, un
projecte d’àmbit europeu. Consisteix en un espai multimodal per nens i nenes
amb autisme. Una sala amb pantalles que projecten, amb tubs de múltiples
tactes, sons, etc. Si t’acostes i toques la imatge dividida amb rajoles vermelles
virtuals es formen figures, et segueix el moviment, etc. Tot plegat per
donar-los la sensació de control, que normalment els nens i nenes amb autisme
no tenen. D’aquesta manera es generen unes experiències noves als practicants
dels projectes, als usuaris que l’utilitzen.
· En
segon lloc podríem parlar dels “JOCS D’AIGUA”, una idea desenvolupada al Fòrum
de les Cultures de fa uns anys a Barcelona. Uns jocs de rotllana que treballen
la diversitat, ja que quan comences a voltar a la rotllana, comença a brollar
aigua del sortidor. En el cas que la rotllana parés de voltar o es trenqués l’aigua
deixa de brollar. És tracta de sostenibilitat perquè és aigua, però també
treballa fortament la diversitat ja que no hi ha ni líders, ni ordres, ni classes.
·
El
següent projecte tracta d’un tobogan inflable, però que en últim terme
l’important d’aquest tobogan no és la súper estructura, sinó que la
interactivitat que proporciona aquest. Aquest fet succeeix per una raó molt
senzilla, els usuaris i usuàries s’obliden del tobogan en sí i es preocupen per
resoldre la problemàtica que ofereix el joc interactiu. Per això el “TOBOGAN
INTERACTIU” es presenta com una solució a la mancança d’activitat física, a
problemes cognitius, entre d’altres.
·
Sempre
he vist la prehistòria com una etapa avorrida de la història, fins a descobrir
el projecte “NOSALTRES CAÇADORS”, a les pintures rupestres d’Ulldecona. Aquest
consistia en la interacció d’unes pintures rupestres animades, que permetien
entendre com caçaven en aquella època, comprendre el principal significat dels
dibuixos que es veuen a Ulldecona.
·
Idea molt interessant a explorar, el projecte
“NANOCÀNCER”. Per mitjà d’uns petits moviment s, d’uns petits tactes amb una
pantalla digital, pode m intuir la idea de com la nano tecnologia pot ajudar i
contribuir en la eradicació d’alguns processos cancerígens. Si hi ha alguna
particularitat en aquest projecte és la idea i autoria del mateix, ja que és de
la nostra professora Sílvia, element que ens fa mostrar més interès per ella
encara.
Últim projecte mostrat, i per mi dels més
interessants: “LANDS OF FOG”. Aquest consistia en una espècia de videojoc on
havies de fer evolucionar un personatge assignat. L’element important d’aquesta
recreació és, que si volies continuar desenvolupant el teu avatar, havies de
relacionar-te amb altres personatges, per tant també amb altres persones.
Agafar aquesta idea d’interacció, aquest punt de relacionar-se per avançar,
molt interessant a ser estudiat de cares a necessitats especials com l’autisme
mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada