Conferència de David Maniega

El passat dimarts deu de novembre del 2015 vam comptar amb les paraules de David Maniega. Aquest especialista en Innovació educativa i director de  l’àrea tecnològica d’ “Icalia”, a més a més d’historiador, documentalista i informàtic, es va reunir amb nosaltres. La raó per la qual els estudiants “d’ensenyament i aprenentatge en la societat digital” vam anar a escoltar-lo fou per rebre la conferència sota el títol de: La tecnologia multiplicada i l’aprenentatge creatiu, un viatge cap al futur en el present.

David Maniega va explicar que som nadius digitals, que hem tingut la facilitat de néixer amb les tecnologies. Per això hem d’aprofitar aquest avantatge per absorbir la majoria del coneixement tecnològic. Ja que, a poc a poc, les innovacions van apareixent, per exemple els cotxes automàtics. En el nostre present, el que hem de tenir en compte és anar sumant coneixements, d’aquesta manera podrem arribar més enllà, podrem acostar-nos a nous coneixements. S’obren unes vies on nosaltres ja podem incidir amb un coneixement més avançat, i la innovació és constant. Per posar un exemple ben gràfic d’aquesta renovació constant de coneixements que s’ha d’anar fent parlarem de l’ “Efecte Kodak”. Kodak era una empresa que es dedicava al món de la fotografia, abans que tot es digitalitzés. Eren els primers del mercat i van passar a ser els últims. Pioners de la fotografia, no van estar capacitats per preveure un futur on les tecnologies serien presents, i els hi va passar el que els hi va passar; es van quedar sols revelant fotos, ja que tothom va passar a la fotografia digital.

Segons Maniega, la tecnologia comporta uns elements, uns trets distintius diferents que un s’hi ha d’apropar i adaptar. Aquests elements són, en primer lloc, un nou escenari amb noves metodologies, tarannàs molt diferents s’ajunten en el mateix món digital. Seguidament s’ha de tenir en compte el desbordament constant, que genera aquest món tecnològic. Minut a minut van sorgint millores, es produeix nova informació, nous mecanismes, que aquests impliquen la renovació constant de tot el que rodeja aquestes tecnologies, d’aquí en sorgeixen les 2.0, 3.0, 4.0, etc. Per acabar tenir en compte, per mi, els punts més importants: que la tecnologia ha de ser una eina i no el punt central, sinó tot perd el sentit, al mateix moment que serà generadora de noves competències i habilitats molt preuades en els pròxims anys.

A tall conclusiu podríem definir quatre línies que resumirien el total de la conferència. Primera, la tecnologia és un fet que està al nostre abast, i l’hem d’aprofitar. Segon, no hi ha tecnologia sinó hi ha una metodologia que la treballi darrere. Tercer, per mitjà d’ella i de l’observació del context podem arribar a la innovació. Quart, sortirem formats, sortirem amb ganes, amb ambició, hi hem d’aprofitar aquest talent adquirit per motivar-nos en relació al sector tecnològic.