Anàlisi del joc

En aquest text intentaré realitzar una breu avaluació arran del vídeojoc “Darfur is Dying”,(Darfur està morint). Un joc d’aventura que consisteix en el fet que els habitants d’un poble, Darfur, han d’aconseguir aigua fugint de les tropes. És un joc de realitat virtual que denota la precària, i actual, situació d’aquesta regió del Sudan, per tal d’aconseguir un element tan vital i necessari a la vida com l’aigua. Aquest joc és una campanya de conscienciació molt agosarada, ja que permet veure, a través de la pantalla, la realitat que es viu dia rere dia en molts llocs del continent africà.

Com he dit, aquest joc et deixa escollir entre vuit personatges (adults i adultes, nens i nenes), per tal de creuar la terra hostil, dominada pels soldats, i d’aquesta manera aconseguir aigua. En el cas que el poder milicià pugui arribar a veure’t, et mata, i d’aquesta manera perds un dels vuit personatges. Anant més enllà del joc, aquesta experiència representa una rèplica del que està passant a Darfur. Camps de refugiats lluitant dia rere dia per tirar endavant amb les seves vides, davant els atacs constants de les milícies de Janjaweed. Una nova manera de fer pedagogia de fets com aquest, per exemple, que ja ha pres més de quatre-centes mil vides. Analitzant el disseny del joc podem trobar tres maneres d’analitzar-lo. Per una banda els aspectes lúdics, per l’altre els aspectes pedagògics i per acabar els aspectes d’usabilitat. Primer de tot començaré amb els aspectes lúdics, una de les bandes més pròpies d’un joc, l’entreteniment que proporciona i si compleix els requisits per ser un joc. En segon lloc analitzaré la plataforma per veure si respon a la banda més educativa i pedagògica marcada per conveni. I per acabar, els aspectes més tècnics i de facilitat d’ús d’aquest joc.

En aquest videojoc els aspectes lúdics són molt clars i senzills. L’objectiu és simple, aconseguir l’aigua, amb un objectiu entremig, que no et detectin les milícies, amb un final clar, poder portar-la al camp de refugiats. La dificultat que marca el joc és fàcil/mitjana, ja que segons quin personatge escullis disposaràs de més o menys habilitat per corre i amagar-te. Tot i això d’un extrem a l’altre de la dificultat no canvia gaire el joc, és a dir que la dificultat sempre és gairebé la mateixa. Cal deixar en constància que els gràfics que proposen són un pèl massa senzills en el moment del joc, però que quan es visualitza l’aldea, que és on hi ha una de les parts pedagògiques del joc, aquesta senzilla ajuda a comprendre-ho tot millor. Lúdicament comentar aquests aspectes; la senzillesa i facilitat que denota la plataforma virtual per tal d’utilitzar-la.

En el moment de comentar els aspectes pedagògics és on s’ha de posar un to més seriós al text, ja que la causa s’ho mereix. El tema que es proposa tocar és un tema molt trist, per tant s’ha de tractar amb molta eficàcia per fer veure realment quina és la gravetat del problema. Que Darfur està marginada, dessolada, i cada cop mor més ràpid la població que hi habita, és a la conclusió que podem arribar quan juguem. Per això es pot dir que l’especificació de l’objectiu educatiu és molt clar i directe, connecta amb tot el que es visualitza, a més a més cada objecte que es troba al llarg del joc està integrat a la situació. Tot i això cal anar amb compte amb aquest tipus d’espais virtuals, ja que com dèiem al principi és un tema molt trist i seriós. No s’ha de caure en la paròdia del que estem jugant, ja que després estarem perdent tota la càrrega pedagògica que els creadors i divulgadors del joc ens volen donar. Si volem realment ser protagonistes d’aquesta experiència, hem de jugar impregnant-nos de cada situació nova en què ens trobem, intentant posar-nos a la pell dels personatges, viure-ho com ho viurien ells, per tal de què en una finalitat molt clara es pugui copsar la realitat latent de Darfur.

Per acabar, els aspectes d’utilitat. Molt i molt sintetitzat es pot dir que el joc funciona a la perfecció. És de molt fàcil ús i l’accés és ràpid i directe per vàries vies de jocs on line.  No ho sé del cert, però estic segur que la compatibilitat d’aquest joc ha de ser òptim a tot tipus de plataformes que es trobi per davant.

Per resumir l’esmentat al llarg de l’avaluació he pogut elaborar aquesta taula, classificada per els diferents aspectes, (lúdics, pedagògics i de utilitat):

ASPECTES  LÚDICS
1.     Existència d’uns objectius	L’objectiu principal és aconseguir portar l’aigua al camp de refugiats sense ser assassinat. Existeixen objectius entremitjos com per exemple arribar a l’aigua, etc.
2.     Dificultat	Cal dir que si que és cert que hi ha diferents nivells de dificultat, però que no difereixen molt entre ells. El nivell podria estar entre dificultat mitja – baixa.
3.     Feedback	Tenint en compte que és un joc molt senzill i simple, el feedback que proporciona és clar, però no pot arribar a ser constant. El jugador pot veure el resultat de les seves accions positives, però no va més enllà de tornar a intentar-ho.
4.     Regles	Las regles són coherents i fàcils de comprendre, no deixen marge d’error. A més a més, es proporciona un petit clip que explica com jugar, per aprendre a jugar correctament.
5.     Elements d’immersió del jugador	Aquesta presència d’elements d’immersió és bastant precària en certs sentits. Per una banda, en el sí del joc, trobem una dinàmica bastant pobre en tema d’entorn gràfic. Tot i això, quan es vol visualitzar el camp de refugiats, el poble està molt ben ambientat i detallat.

ASPECTES PEDAGÒGICS
1.     Objectius Educatius	Molt clars: Conscienciar al jugador de la realitat existent del poble de Darfur. Un joc creat per donar a conèixer la situació miserable i trista, d’aquesta regió del Sudan, per tal d’aconseguir un bé bàsic com és l’aigua.
2.     Connexió curricular i competencial	Hauríem d’integrar-lo en un currículum de caire geogràfic – social, on les competències a adquirir fossin coneixements de situació. Tot i això em costa situar aquets joc més enllà de matèries com ètica, geografia, filosofia, socials, etc.
3.     Grau d’integració dels objectes pedagògics	Els objectes del joc s’integren al que es pretén mostrar ja que el joc és com una experiència. Es a dir, com que el jugador es posa en primera persona, es posa en la situació, salvant les grans distàncies, el que juga és el que viu, el fet d’anar a buscar aigua vigilant que no el vegin. Per això, el joc és fidel a la realitat i respon als canons pedagògics que cerca.
4.     Adequació al perfil escollit	No utilitzaria el recurs d’aquest joc si no fos per una edat avançada. El començaria a emprar a partir de mitjans d’ESO, amb 12-13 anys. Un perfil de jugador/a que comenci a tenir consciència de la geografia mundial, a més a més d’estar iniciant un descobriment de les desigualtats i conflictes d’aquest món. L’experiència mínima que haguessin de tenir amb els vídeojocs seria bastant poca, tot i això, el que sí que requeriria, seria una breu explicació prèvia del simbolisme del joc.
5.     Integració a la planificació de l’activitat educativa	La planificació prèvia per jugar a “Darfur is Dying” podria ser una explicació dels principals conflictes socials i bèl·lics dels món. D’aquesta manera no només es quedarien amb el fet de vèncer en el joc o no, sinó que realment exprimirien el que el joc els dóna. Un cop fet aquest previ treball, els alumnes podrien passar a jugar i a experimentar. Després seria molt bon moment per posar les sensacions i els pensaments en comú.
6.     Planificació detallada de l’avaluació pedagògica	Per avaluar els alumnes hauríem d’anar directament a la part de comprensió de l’experiència. Per una primera part simple, si l’alumne ha aconseguit jugar amb èxit o si no ho h aconseguit. Per altre banda si han assimilat tota la càrrega educativa i crítica que ens proposen els creadors del joc. Una bona manera d’avaluar als jugadors/res seria que expliquessin tot el que han pogut extreure, d’aquesta manera s’acabaria veient si només han passat una estona divertida, o han anat més enllà de passar-ho bé.
7.     Ús proporcional de recursos documentals	Com que, des dels creadors del vídeojoc, volen fer arribar la problemàtica el més lluny possible, omplen gran part de les diferents pantalles amb informació i dades. Per això, amb la visualització del campament pots fer una descoberta de com ho tenen tot organitzat allà, ja que esta molt ben detallat. És obvi que també podem trobar-hi dades de la institució que ho ha organitzat.
8.     Planificació dels recursos necessaris per dur a terme l’activitat d’aprenentatge	El que es necessita per poder dur a terme l’activitat d’aprenentatge correctament és el següent: un ordinador, accés a internet, coneixement dels punts cardinals, poder cercar alguna plataforma de “minijocs” i el joc de Darfur.
9.     Atenció a la diversitat	Com que mostra una trista realitat i no és cap ficció el que representa el joc, no hi ha canvis per atendre a la diversitat.

ASPECTES D’UTILITAT
1.     Facilitat d’ús	La facilitat d’ús està assegurada. No té cap tipus de dificultat, només es tracta de moure els cursors amunt i avall, cap a la dreta i cap a l’esquerre. També pots visitar el campament i moure’t per les diferents opcions del joc a través del trackpad de cada ordinador o el ratolí.
2.     Minimització d’errors i punts morts	Cal ser sincers i dir que no hi ha cap tipus d’alteració que no permeti la facilitat de jugar-hi. És una plataforma experimental contínua, ràpida i fluïda, sense punts morts.
3.     Facilitat de la instal·lació del joc	Facilitats totes, dificultat cap, ja que no necessites cap tipus de programa de descarregues, únicament has de precisar d’internet. D’aquesta manera pots accedir al joc i utilitzar-lo on line.
4.     Compatibilitat	El joc és compatible amb la majoria, per no dir totes, les plataformes més corrents. A més a més, siguis Windows, Apple, utilitzis Mozilla Firefox, Internet Explorer, Google Chrome, Yahoo, etc. No et suposarà cap problema accedir a la pràctica d’aquest joc.
5.     Accessibilitat	Crec que el joc oferia les possibilitats d’augmentar la grandària de la pantalla, tenia un ventall força ampli d’idiomes, entre d’altres opcions d’accessibilitat.

La reflexió personal a fer és molt positiva. Gràcies a l’oportunitat d’accedir a la plataforma, he gaudit de provar aquesta experiència. Però això no és el més important, ja que la importància rau en el fet que m’he pogut impregnar d’uns coneixements iniciàtics sobre el problema que trobem a Darfur. En aquest cas, els objectius pedagògics es compleixen amb nota, ja que et donen una idea del que està passant, com que aquesta idea està incompleta et fan buscar més enllà per poder impregnar-te del total coneixement de la situació. Realment més jocs d’aquests tipus farien falta, per tal de conscienciar la societat de què tots no vivim tan bé com ens pensem, que el món és convuls i pateix canvis frenètics constants.