Síntesi del Tema 2: MULTIMODALITAT I MULTIALFABETISME

El que principalment he pogut anar copsant al llarg d’aquest tema han estat les nocions de multimodalitats, i al mateix moment, multialfabetismes, per tal d’anar-les implicant en el sistema educatiu actual. Per un costat, desmentint el tòpic, la nació de multimodalitat té relació amb moltes altres coses que no només la llengua, tant sigui oral com escrita. A més a més, aquesta relació, té en compte tot el tipus de formes de comunicació que hi ha, tant siguin gestos, cançons o carotes. Aquest concepte, també engloba les relacions que es tenen, i té en compte les maneres de fer-ho, ja que tot plegat és una nova visió d’estar alfabetitzat.

el progrés està duent a la palestra mil i un temes que no podem ensenyar, mostrar, pensar, etc. És per aquest motiu, que elements com les diferències lingüístiques i culturals han de ser cabdals de la comprensió total de la resta de la població. Per això, ja sense més dilació, em disposaré a comentar breument la síntesi d’aquest últim tema. Això em porta a citar generalment el que comentaré en aquesta síntesi. En primer lloc aniré cap a un text que fa entendre i comprendre que representa l’alfabetisme, el multialfabetisme, amb les seves dimensions, història, etc. Després faré recordatori a Mark Prensky, i la seva teoria dels nadius i els immigrants, ja que en aquest tema ha tornat a aparèixer. Seguint amb un comentari sobre l’aprenentatge a través dels jocs virtuals, aspecte interessant d’aquest tema dins l’assignatura, per acabar veient una de les dinàmiques que vam realitzar a classe arran les bases de dades, la recerca de la informació, etc. En última instància, elaboraré quatre línies conclusives d’aquesta unitat per tal de finalitzar-ho. Comencem doncs:

Text: Alfabetisme – Concepte, àmbits...

Per entrar directament amb matèria començaré directament amb la definició que més interessa: Entenem alfabetisme com la capacitat d’interpretar i produir un determinat tipus de text en el seu context cultural específic. Al mateix moment de desenvolupar-se adequadament en un entorn cultural. Tot alfabetisme consisteix en un conjunt de tècniques apreses en el marc de l’educació formal o informal. I aquesta idea, la de l’alf., és el nucli a desenvolupar en aquest primer text.

Històricament és molt interessant estudiar aquest tipus de conceptes ja que van ser els generadors de l’escolarització. Un cop esclatada la revolució industrial, es van donar un seguit de condicions que van acabar concloent amb la creació de les escoles. Una d’elles va ser la considerable emigració rural de les persones, agrupant les masses en gran nuclis de persones, creant així les ciutats. Aquestes ciutats necessitaven governants, necessitaven economia, necessitaven una gestió per avançar, i lògicament, van precisar d’un sistema educatiu per formar a les futures generacions. És en aquest moment del text que un pot adonar-se de la dicotomia que es genera, l’analfabetisme com a gran xacra social d’aquella societat i l’alf. com a aposta social per eradicar-la, l’un per combatre l’altre.

L’escolarització continuarà progressant poc a poc, descobrint i explorant camins, tot i això hi haurà un gran nombre de països que no serà fins passada la II Guerra Mundial. Un segle més tard del inici d’aquest procés esmentat al segon paràgraf, després de la II G. M., sorgiran molts països que es proposaran passar de “no desenvolupats” a països en vies de desenvolupament. I quina metodologia us podeu imaginar que utilitzaran? Doncs acostar-se a l’educació per tal d’iniciar campanyes d’alfabetització de la població. Tot això amb l’objectiu d’habilitar als habitants pel desenvolupament de les activitats pròpies de les economies i societats modernes. I altre cop tornarà una nova dicotomia a néixer, els petits grups de riquesa i els grans grups de misèria. Cal destacar Brasil en aquesta última idea d’alfabetització, i en aquest país subratllar la figura de Paulo Freire. Aquesta personalitat brasilera va ser un dels grans referents del moviment reformista i nacionalista de Brasil, ell discrepava en algun punt del mètode. Tot i això va proposar grans millores, el concepte d’ensenyar a “llegir al món”, aprendre a descodificar els símbols escrits, etc.

Per tancar el recull d’idees, que fa despertar aquest text, l’últim paràgraf parla del món més modern i contemporani i del alf. funcional que es sustenta. Un tipus d’alf. banal. On molts individus adults no poden arribar a copsar i fer front a les exigències que la vida diària proposa. Tot i això cal remarcar que el sistema d’escolarització que a de sustentar aquest alfabetisme esta adolorit i dèbil, però tot i així no és l’excusa per no combatre-ho. Tot i que aquestes persones sàpiguen comprendre els símbols lingüístics no entendran el significat i no sabran col·locar-lo a les seves pràctiques socials. També s’atribueix a persones que no són capaces d’adaptar-se als canvis socioculturals.

Text: adolescents – Tecnologies – Mark Prensky reapareix, etc.

En primer lloc, considerant que ja hem discutit sobre aquest tema i sobre els aspectes més importants d’aquesta teoria, tornaré a fer sortir a Mark Prensky i la seva teoria a passejar. L’autor que explicita que les persones més joves, que han nascut amb les tecnologies en el bressol, tenen més facilitat que les que han estat superades per aquestes tecnologies, el sector més vell, ha tornat a aparèixer. Aquest cop ho ha fet en un text que parlava sobre 1*“Els nens adolescents i espanyols davant les pantalles: trets configurats de una generació interactiva”, i ell no era el tema cabdal, però penso que és interessant comentar un aspecte tractat. L’essencial idea, que envolta aquest aspecte, és l’estudi que sempre ha tingut el sector més “infantil” davant de la tecnologia.

Tot va començar amb la ràdio i el cinema, més tard es va repetir en la pantalla mitjana, en la televisió, i per últim s’ha tornat a donar en la qüestió de les noves tecnologies, les TIC i companyia. Aquest estudi s’esdevé fonamentat en dos pilars bàsics. El primer d’ells és la potència que aquestes eines tecnològiques tenen, cada cop més forta. A mesura que s’incrementen es multiplica per mil aquesta potència, i com que són tan i tan robustes i es pensa que no podran ser controlades pels infants s’estudien, es “vigilen” per tal de què les utilitzin adequadament. De forma semblant, però més agosarada, hi trobem el segon pilar on es sustenta aquest estudi: la perillositat d’aquest món tecnològic. Es pot veure que no deixa de ser una ramificació del primer pilar d’estudi, però és la ramificació negativa, la nociva pels més petits. Saber que és un món molt potent, per això mateix concloure gairebé a l’instant que serà un món molt enrevessat, molt fosc en certs sectors, i per això sustentar encara més, argumentar amb més pes que s’ha d’estudiar l’ús que els menors realitzen de les tecnologies. Quan vaig llegir això va ser quan se’m va generar un punt de vista, una opinió personal em va sorgir per ser comentada, una petita dicotomia. Sense tenir en compte el rerefons de la idea, que trobo que és lícita i fonamentada, però sense tenir-la en compte, penso que aquest pensament proteccionista coixeja per una de les potes més importants. Aquesta condició per tal d’estudiar els menors davant del progrés va començar als anys trenta i va seguir als cinquanta, radio i cine amb després televisió, avui en dia continua amb la relació que s’esdevé amb Smarthphones, Tabletes electròniques, ordinadors, etc. Doncs bé, la metodologia que es devia emprar en els primers compassos d’aquest procés d’estudi devia ser d’observació, de veure reaccions i contrastar, d’analitzar els comportaments, i els devia ser positiu i eficient. Per posar un exemple, els promotors de la ràdio, cine i televisió devien observar amb admiració com els menors s’acostaven a allò que havien creat. Seguint amb la continuïtat d’aquest procés d’estudi arribem a les TIC, que per una altra banda produeix la tan anomenada “escletxa digital”, trenca i divideix la població amb nadius i immigrants digitals. Un trencament que deixa en una banda aquests menors dominants i gairebé fills d’aquestes noves tecnologies, i a l’altre un gran nombre dels seus pares, professors, tutors, etc. Per tant, i encara que sembli paradoxal, com pot seguir sent estudiat un menor que domina molt més que qualsevol professor que l’està intentant estudiar i avaluar.

Lògicament, amb aquesta petita reflexió, no pretenc descobrir ni el sucre ni Amèrica, és d’ignorants preguntar si hi ha algú que controli les tecnologies, algú d’edat avançada que pugui estabilitzar situacions així, etc. Però en l’àmbit de la petita classe, a escala d’escola, en l’àmbit de sistemes educatius, per norma majoritària, em costa de visualitzar a vells professors ensenyant a joves alumnes la utilització de les TIC, i encara més de les xarxes socials, i tot el que pugui venir. No per cap sentiment, coneixement ni situació en especial, sinó perquè un dels dos subjectes s’habituarà molt millor a cada nou pas que vagi arribant, passos que cada dia seran més nombrosos i menys espaiats. És per aquest petit motiu que penso que l’estudi abans es podia fonamentar. Però que ara, i en un futur no gaire llunyà, aquest estudi potser es va escapant de les mans de tecnòcrates del sistema.

2* (És amb vincle directe cap a aquesta idea que presento una nova infografia, treballada a l’aula amb petit grup i elaborada a partir del programa on line Piktochart. Aquesta infografia dóna a conèixer, d’una manera gràfica i amena, aquest estudi que sempre han portat al damunt els menors enfront de la tecnologia (Adjuntada en una publicació anterior del blog))

Punts d’anàlisi d’un joc – Utilitat de l’eina pedagògica:

Seguim doncs. Continuaré caminant pel tema dos lliurement, per els vessants que més m’interessin i més m’hagin cridat l’atenció d’aquest tema que deixem enrere. Per això, el segon element que tindré en compte serà l’activitat, gairebé lúdica per no dir-ho, que vam fer en una de les últimes classes amb en Mario Barajas, i que va ser jugar. Sense límits, vam jugar a jocs de guerra, jocs de simulació, jocs de casino, jocs d’arcada, jocs d’acció i d’aventures, jocs de competició, d’esports, de cotxes, de rol, això sí tots virtuals. Ja que aquesta darrere classe vam abordar la temàtica del joc virtual com a eina educativa, com a element que passa pel filtre de l’anàlisi un cop ha estat creat. En últim recurs, aquest filtre determinarà si el joc és un bon mecanisme pedagògic, té un bon funcionament, està molt ben detallat i explicat, compleix algun paràmetre, però deixa de desitjar-ne en altres, etc. El joc com a eina d’educació i de pedagogia. En el meu cas, el joc que vaig escollir i vaig adoptar per analitzar posteriorment va ser “Darfur is Dying”. Un joc d’aventures que esdevé la situació real que pateix Darfur en el format del joc, aquesta situació és la d’anar a buscar aigua, lluny del camp de refugiats, i tornar-la sense ser vist per les tropes de les milícies de la Janjaweed, per tant sense ser assassinat.

Respecte a aquest tema, el que proposava l’activitat de reflexió posterior era analitzar el joc. Des de tres paràmetres molt clars (ús, pedagogia i joc) s’havia d’analitzar si complia aquests criteris, es quedava a mitges tintes o simplement no hi arribava. En temes de joc havíem de comentar el format lúdic de la plataforma que havíem triat, si resultaven clars els objectius, la dificultat, si estava molt reglat o poc, etc. En el vessant de l’ús trobàvem els aspectes més tècnics, si era apte a plataformes vàries, si era compatible, en ell hi trobàvem errors de muntatge? Etc. Tot i això, en el nostre cas, el paràmetre més important era el de la pedagogia. Analitzar si especificava clarament els objectius educatius, si s’adaptava a currículums, quin era el perfil d’alumnes que podien accedir-hi, si responia a la diversitat, entre altres condicions.

(N’hi ha prou en citar-ne un exemple per tal d’entendre aquestes petites avaluacions, és per això que, en una de les publicacions anteriors, trobareu les tres graelles resum. La d’ús, lúdica i la pedagògica)

Utilització de les bases de dades – ERIK, DIALNET – Rigoroses fonts d’informació

Per anar tancant aquesta síntesi, ja que he posat un element textual i un de caràcter més lúdic, en última instància anem amb un element més de recerca. Es tracta, del treball que vàrem fer sobre les principals bases de dades i fonts de recerca d’informació. En poc menys d’una hora i mitja vàrem recorre els racons de la recerca. D’aquesta manera vam poder dur a terme una petita investigació sobre un tema determinat.

La classe va començar com qualsevol altre fins que Sr. Mario va plantejar el tema, la recerca i la investigació. És molt adient que, de tant en tant, algú et recordi que estàs a la universitat i que els teus treballs sovint, per no dir sempre, han d’anar més enllà de la Viquipèdia. Per això es va plantejar el moment en el qual havíem d’escollir una temàtica, la qual posteriorment seria la que recercaríem i investigaríem. En el nostre cas, el grup de l’Andrea Mañas, la Sofía, la Núria Ros i jo, vam escollir el tema de l’estrès del professorat i tot el personal docent. Arran d’això, vam començar a treballar amb un seguit de bases de dades que ens va permetre accedir a articles que mai ens hauríem imaginat. Vam poder llegir ple de material de doctors en pedagogia, de mestres, de vertaderes eminències de la matèria, només a base de clics, a base de cops de ratolí. Amb aquest treball vam poder copsar la grandària del coneixement, de la informació divulgativa i científica que tenim a l’abast, i d’aquesta manera obrir mides en el moment de cercar informació.

Conclusió:

Tot això serveix per demostrar determinats elements. En primer lloc la importància de la temàtica tractada, diversa i creixent. Diversa perquè engloba un nombre infinit d’apartats, subapartats, matisos, etc. I creixent perquè, dia rere dia, aquesta matèria es va eixamplant. Per altra banda, de relació fluixa, amb aquesta síntesi vull denotar el gran nombre d’activitats, dinàmiques i continguts que hem anat realitzant al llarg d’aquests dies. La idea final d’aquest tema, a tall individual, és molt positiva. M’ha donat l’oportunitat de formar-me, buscar i trobar, al mateix moment que augmentava els meus coneixements sobre la matèria.

1*= Text de Charo Sádaba Chalezquer i Xavier Bringué Sala, de la universitat de Navarra

2*= Infografia mostrada en una publicació anterior al blog

3*= Graella d’anàlisi pedagògic mostrada, en una de les tres graelles, en una publicació anterior