Menció a “Siemens”: Conectivisme, una teoria d’aprenentatge per la era digital.

En aquesta entrada al bloc el que us intentaré descriure són les idees bàsiques que he pogut extreure del text treballat a classe. De forma conceptual s’aniran desengranant una a continuació de l’altre per mostrar un resum, repeteixo conceptual, del que representa aquesta exposició textual. A tall característic., la novetat d’aquesta breu pluja d’idees és que cada una d’elles estarà dotada d’una petita nota del autor, en aquest cas del grup en el qual hi formo part, comencem doncs:

1.     “La tecnologia, en els últim vint anys, ha revolucionat la manera en que vivim, ens comuniquem i aprenem”. Es una fet, ja real, que la tecnologia ens influencia, i segons diuen cada cop ho farà més, en les accions més quotidianes de la nostra vida diària. La pregunta rau en la incògnita de saber fins a quin punt ens permetrem arribar?

2.     “L’aprenentatge s’ha accelerat frenèticament a un ritme molt elevat. Aprenem molts més continguts que abans i molt més ràpid”. Una altre evidència de la societat educativa en que vivim és la quantitat d’informació de la qual disposem, la que es pot crear amb un dia, i en contraposició tota aquella informació que amb un dia pot quedar obsoleta

2.1.  Exemples pràctics de la velocitat d’informació i dades:

1.     Desenvolupament en una varietat d’àrea diferent: Un bon exemple en podria ser aquell arquitecte que s’ha graduat en arquitectura, però que tot i això ara no aconsegueix trobar feina. Aquest arquitecte, per tal de no quedar al marge de la societat laboral, s’intentarà desenvolupar entre altres àrees i per exemple, aprofitant tots els seus coneixements, decidirà emprendre una empresa de joguines ecològiques. Té els coneixements, té la formació però no troba el fi que sempre hauria pensat trobar. Arribat a aquest punt pensa com exprimir del tot el que disposa, i li troba una sortida eficaç i eficient. Sense anar tant lluny, podria ser un exemple entenedor aquell metge acabat d’especialitzar en pediatria i que veu que s’ha equivocat, la seva àrea està molt explotada, hi ha molts poques places, i a més a més no li acaba de convèncer. Aquest metge decidirà, sense deixar la professió ja que confia en ella i en té vocació, especialitzar-se en altres àrees com maternitat, ginecologia, oncologia, etc.

2.     Aprenentatges no formals: Són tot aquell conjunt d’aprenentatges que surten dels aprenentatges establerts en la educació formal. Es a dir, aprenentatges que podem adquirir mitjançant internet, les xarxes socials, la premsa digital, etc. Un dels exemples que més s’ha anat consolidant, en aquests darrers anys, és el del youtuber. Un youtuber és un usuari de la plataforma You Tube, xarxa de vídeos d’arreu del món, que es fa cert ressò mediàtic per el contingut que va penjant, ja que sigui perquè desperta interès, perquè dóna una informació molt preuada, perquè resulta còmic, etc. Aquesta nova figura professional, ja que els youtubers més coneguts estan vivint d’això en l’actualitat, ha sorgit al marge de les institucions educatives formals, i gran part dels aprenentatges també han estat adquirits sense cap tipus d’influència formal.

3.     Aprenentatge constant: Relacionat amb el ritme d’informació, dades, notícies, etc. Que va sortint dia a dia, i que cada cop és més ràpid. Aquest fet, el que provoca és que els continguts formatius cada cop s’hagin d’actualitzar amb més freqüència. D’aquesta manera el que estudia certa matèria no l’adquireix i ja disposa d’aquells coneixements, sinó que la formació a de continuar a un ritme constant al llarg dels anys. Unes de les professions on és més notori aquest anar renovant-se és amb els casos dels metges i metgesses, advocats i advocades. On el coneixement a arribat a un punt de ser continu. Cada dia surten lleis noves a ser estudiades i treballades, tractats, reglaments, etc. Cada dia hi han progressos en el món de la medicina, es descobreixen millores en un camp, aparells que permeten fer la feina més fàcil, etc. Que el personal mèdic ha de conèixer per oferir un servei d’acord amb el present que vivim. I aquest fet succeeix amb la majoria de totes les professions del mercat laboral.

4.     Alteració pensament – flexibilització dels continguts: En aquest cas podem identificar diferències amb els que estan més al corrent de les noves tecnologies = TIC, i els que no. En podríem posar un exemple amb un concurs de cerca d’informació. Els participants són una persona major de 40 anys i un jove de 18 anys, amb l’objectiu de buscar informació el més ràpid possible. Majoritàriament el jove escolliria informació de varies pàgines, varius autors, aniria concretament a allò que l’interessa més, tindria un procés de selecció molt més eficaç i acurat que l’altre participant.  La persona més gran llegiria cada pàgina de dalt a baix, li costaria molt canviar de web, etc. I això és perquè l’hàbit d’aprenentatge digital està format per destriar allò que és innecessari per  tu i seleccionar el que més valor té per el que busqués.

     5.     Adaptació de l'informació: No només ens adaptem al fet de que el ritme informatiu és frenètic, sinó que hi col·laborem activament incrementant-ne el volum. La comentem, la teoritzem, en fem una opinió contraria, etc.

     6.     Processos facilitats per la tecnologia: Consisteix en aquella capacitat que la tecnologia, programada per l’home, té per acostar-te facilitats de la vida quotidiana. És a dir que pot acostar-te a tasques que, sense aquesta tecnologia, t’hagués costat més o ja directament no haguessis fet. Hi han mostres puntuals que poden servir per entendre-ho fàcilment: el recordatori del Facebook dels aniversaris dels teus amics i amigues, els correctors ortogràfics, els traductors, entre tants altres. Processos que abans fèiem mentalment o que ens suposava un esforç realitzar-los, però que en l’actualitat són elaborats per la tecnologia.

7.     On es pot cercar la informació? Ser prou astut per conèixer on anar. Es a dir si vull saber això haig de cercar aquí, si vull informar-me sobre això altre allà, es tracta de saber on. Ja no és tant important el fet de qui va inventar X o Y, sinó on puc trobar que m’informi dels inventors. Ja no és tant important el fet memorístic sinó la capacitat de, a part de tenir cultura general, saber on buscar més informació.

3.     “La crítica s’enfoca en la mancança explicativa de les teories del aprenentatge en relació al coneixement exterior, que passa fora de les persones, i també al aprenentatge al interior de les agrupacions. Les teories del aprenentatge donen importància en el com, en el procés, i no en el què, el valor d’aquest contingut que s’aprèn. Actualment l’important no és la retenció dels coneixements, sinó la capacitat d’actuar, sense la necessitat de tenir aquests coneixements, per tal de treballar-los i adquirir-los. Per fer aquest procés és necessari utilitzar la síntesi i la capacitat de relacionar conceptes”. Per mi, autor del blog, Oriol Roger, aquesta és una idea força freda i esfereïdora de l’evolució de les tecnologies... Abandonar el contingut, per enaltir el procés? Hem sembla força incoherent ja que si el què volem és aprendre, aprenem uns coneixements i no uns processos, i el valor que es dóna a les tecnologies és molt més tècnic que intel·lectual.

    4.     “El caos existe y la tarea del aprendiz és classificar los patrones” Acabar amb la idea del caos. Resumit en poques línies és un adjectiu atribuït a les xarxes socials, internet, i les TiC en general. L’autor, sense denotar cap tipus de càrrega negativa o positiva, bateja estipula que tota la nova tecnologia és un caos, per això l’usuari ha de ser prou hàbil per seleccionar el que més l’interessi, el que més valor tingui per a ell. D’aquesta manera el què estarà fent serà, per una banda agafar elements, informació, vídeos, imatges, mecanismes d’aprenentatge personals, ja que són els que a ell li agraden. Però per altre banda, diu l’autor, és una bona manera per anar canalitzant tot aquest contingut, classificar aquest caos segons els interessos dels usuaris.

En conclusió, la meva opinió personal la resumeixo amb una frase que va dir en Mario el primer dia de classe: la tecnologia al servei de l’educació, i per res a l’inrevés. Sóc molt favorable a la tecnologia, crec que m’hi adapto amb facilitat, que hi estic força involucrat i per això penso que és una cosa necessària. Però també penso que com qualsevol cosa, amb accés pot acabar tenint un significat que no és el que es mereix. Per això, penso que s’ha d’avançar en els camps tecnològics? Sí, tant com es pugui, segur que tenim l’oportunitat d’ajudar a molts homes i dones, a nens i nenes. Tot i això, aquests avenços que es facin s’han de produir amb una base de seguretat, amb una base de claredat, amb una base que garanteixi que el producte nou o tècnica nova produirà un progrés millor per les persones i la societat.